depressió postvacacional

Ja he tornat!

Després d'unes (crec que merescudes) vacances. He tornat a la normalitat tot i que aquest cap de setmana encara queden festes per endavant. És curiós lo ràpid que passen les vacances. Tornes i en un dia sembla que no hi hagis anat, que no hagis marxat mai de la feina, tot està igual (bé, en certa manera ja està bé). Tot i això tenir vacances de la uni sempre és un gust o sigui que en certa manera encara estic mig de vacances (la feina no perdona!). Aquesta tornada a la vida rutinària m'ha fet pensar en allò que en diuen "síndrome de la depressió postvacacional". Què és exactament? i, sobretot, per què passa? Tant trista és la nostra vida diària que, quan tornem a ella ens "deprimim"? de fet jo no estic descontenta amb el meu ritme diari però és veritat que quan m'aturo, el trenco, i faig coses diferents, m'adono que potser vaig massa accelerada habitualment, que aquest rime diari que em sembla normal és molt frenètic i no em deixa temps per massa res. Ara no faré un propòsit d'any nou perquè (segons un estudi britànic) desaparèixerà al cap de 8 dies, o sigui que, simplement, intentaré trobar petits espais o moments de calma que m'aportin coses noves a la vida diaria. (Ho acabo d'escriure i no sé perquè em sona a propòsit que no compliré!)

Una abraçada a tots i hola de nou!!!

[@more@]

Tweet