L’altre dia una situació em va fer reflexionar sobre la poca sinceritat amb la que ens movem habitualment. EM refereixo a aquelles situacions en les que no ens atrevim a dir un NO ( per por a quedar malament, a ser rebutjats…) i podem excuses del tot variades. Realment hi ha poques persones amb les que puguis ser totalment sincer/a però ho agraeixes. Quantes vegades no hem dit, "ui, no puc venir perquè tinc molts feina!" quan en realitat pensàvem "no em ve de gust, o no en tinc ganes". Expressar-ho tal qual fa una mena de por i provoca que es busquin excuses que en el fons, moltes vegades, és nota que ho són. Bé, és una reflexió de dissabte al matí, queda aquí escrita.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Es curiosa aquesta por de dir, No, amb excuses d’aquestes. Opino que això és útil si la persona amb la qual has de veure’t, per exemple, no la coneixes gaire. En canvi amb una bona amistat, sí que es pot dir la veritat. Tot i que no sempre és així.
També és veritat que en alguns casos es noten molt, i més si aquestes excuses són molt sovint.
Personalment, si el cas és d’aquests últims, em posen de mala llet.
Un petit apunt del qual es pot pensar, una altra curiositat, com porto dient, és més fàcil dir la nostra en l’anonimat, com els blocs, que en persona. Per pensar-hi.
Salutacions Floc i Bones Festes!
Quanta raó!!! però arribar al grau de confiança suficient com per poder dir la veritat és molt difícil i moltes vegades això no significa que deixi de fer mal, ans al contrari… potser en fa més ja que la persona que t’ho diu t’importa moltíssim.
una abraçada i bon Nadal!!!
Uola!!!
t’escric personalment per anunciar-te que m’he canviat de pis. A partir d’ara em podràs venir a veure a la següent adreça:
http://batecsdeltemps.blogspot.com
Finalment he engegat a pastar fang als de bloc.cat..
Molt bona entrada al 2007 Floc!!!
wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks